Cercador

S'han trobat 149 resultats per Egunkaria.

  • L'Audiència Nacional asseurà al banc dels acusats set responsables d'"Egunkaria" per la seva presumpta relació amb ETA

    La sala penal de l'Audiència Nacional ha dictat l'obertura del judici oral en la causa contra el diari basc "Egunkaria" per associació il·lícita subordinada a ETA. Aquesta decisió contradiu el criteri de la fiscalia, que no va veure prou indicis per vincular aquest rotatiu a l'entorn d'ETA i havia sol·licitat el tancament del sumari. S'asseuran al banc dels acusat set exresponsables del diari, que va ser clausurat el 2003 per la seva presumpta relació amb la banda terrorista. Els processats són Ignacio María Uria Manterola, Francisco Javier Alegría, Javier Oleaga, Marcelo Otamendi, Juan María Torrealdai, José María Auzmendi i Pedro Zubiria.

  • L'Ertzaintza deté dos joves en un acte de protesta contra la decisió de declarar terrorista l'entorn juvenil abertzale

    El País Basc viu hores de tensió després de la decisió del Tribunal Suprem de considerar les associacions juvenils Jarrai, Haika i Segi organitzacions terroristes. Aquest migdia una roda de premsa en contra de la sentència a Vitòria ha acabat amb dues detencions davant la negativa de dos dels participants a identificar-se. Els joves han quedat en llibertat a la tarda, un cop acabades les diligències policials. El centenar llarg de joves que havien donat suport a l'acte han acabat concentrant-se davant dels ertzaines sota crits que instaven a continuar la lluita. Des de molts àmbits es tem un increment de la violència al carrer aquest cap de setmana.

  • La sentència del Suprem pot afectar sis sumaris oberts més contra l'entorn d'ETA

    La sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat per integració en organització terrorista 23 membres de Jarrai, Haika i Segi pot afectar de manera directa la conclusió a la qual arribin sis sumaris oberts més a l'Audiència Nacional en què estan processats integrants d'organitzacions considerades de l'entorn d'ETA. Entre aquestes causes hi ha les diligències prèvies que es tramiten des del juliol del 2005 contra 15 membres del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB), per integració o col·laboració amb banda armada.

  • Rajoy demanarà dilluns al Congrés que revoqui l'autorització que va donar al govern per negociar amb ETA

    El líder del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat que demanarà que es revoqui la resolució aprovada pel Congrés que autoritzava l'executiu a dialogar amb ETA en absència de violència. El dirigent conservador plantejarà aquesta qüestió al ple de la cambra de dilluns que ve, en el qual compareixerà el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per informar sobre l'atemptat de Barajas. Rajoy ha instat Zapatero a declarar que la ruptura amb ETA és "total, absoluta i irreversible", i ha assegurat que si ell fos president no negociaria ni "pagaria un preu polític a una organització terrorista". Rajoy ha reiterat que cal tornar al Pacte Antiterrorista.

  • La defensa demana a la fiscalia que retiri la seva acusació en el macrojudici a l'entorn d'ETA, seguint el criteri del "cas Egunkaria"

    Els advocats de la defensa dels acusats en el judici de l'Audiència Nacional contra 53 presumptes membres d'organitzacions de l'entorn d'ETA han demanat a la fiscalia que retiri la seva acusació, aplicant el criteri que va seguir en el "cas Egunkaria". Els advocats han retirat la prova pericial i documental que havien proposat perquè consideren que és la mateixa que es va examinar en el cas del diari clausurat per la seva presumpta relació amb ETA. En aquest sentit, han demanat al fiscal que faci el mateix i al tribunal que dicti una sentència absolutòria. El fiscal, per la seva banda, ha rebutjat la petició de les defenses i el tribunal ha ajornat la sessió en què els comunicarà la seva decisió.

  • Acebes afirma que la sol·licitud de sobreseïment del "cas Egunkaria" "tira a la paperera" deu anys de feina

    El secretari general del PP, Ángel Acebes, ha afirmat que la sol·licitud del sobreseïment del "cas Egunkaria" "tira a la paperera més de deu anys de feina molt seriosa" en la lluita antiterrorista i l'ha qualificat d'una de les decisions "més greus, més rellevants i més irreversibles". Acebes ha acusat la fiscalia d'haver canviat de criteri amb relació a la causa oberta contra el diari "Egunkaria" i ha considerat que aquesta decisió afecta, a més, "el nucli fonamental i essencial de la lluita contra el terrorisme".

  • El fiscal de l'Audiència Nacional demana arxivar el "cas Egunkaria" per falta de proves de la seva relació amb ETA

    No hi ha prou proves que demostrin que el diari "Egunkaria" fos un instrument d'ETA. Amb aquest argument, el fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo ha demanat que s'arxivi el cas obert al febrer del 2003 pel jutge Juan del Olmo i que va comportar el tancament del rotatiu basc. La petició de Carballo també inclou deixar sense efecte els processaments contra Iñaki Uría Manterola, Juan María Torrealday Navea, José María Auzmendi Larrarte, Xabier Alegría Loinaz, Peio Zubiria, Xabier Oleaga Arondo i Martxelo Otamendi Egiguren, últim director de la publicació.

  • Edició especial d'"Els matins" de TV3 i "El matí de Catalunya Ràdio" des del País Basc

    Tant el programa "Els matins" de TV3, que dirigeix i presenta Josep Cuní, com "El matí de Catalunya Ràdio", d'Antoni Bassas, s'emeten des del País Basc en una edició especial, per recollir la reacció de la societat basca després de l'anunci de treva fet per ETA. Tal com ha succeït el dia de l'anunci, Catalunya Informació i els informatius de TV3 i Catalunya Ràdio faran especial atenció a qualsevol novetat que pugui produir-se sobre la treva. Per aquest motiu han reforçat la seva presència al País Basc.

  • L'Audiència Nacional confirma el processament de set directius d'Egunkaria per relació amb ETA

    L'Audiència Nacional ha confirmat el processament de set directius d'Egunkaria per la suposada relació del diari amb ETA. L'organisme judicial afirma en la seva resolució que hi ha indicis d'una relació entre el diari i els seus òrgans directius amb l'organització terrorista i rebutja, d'aquesta manera, el recurs interposat pels set directius contra el seu processament per associació il·lícita. Egunkaria va ser clausurat pel jutge Juan del Olmo el 2003.

  • El primer acusat a declarar en el macrojudici contra ETA es nega a respondre al fiscal

    El judici més gran que s'ha fet mai contra l'entramat d'ETA ha començat a l'Audiència Nacional amb un tema principal sobre la taula: el finançament de la banda. Entre els 56 acusats d'integrar l'aparell financer, polític i mediàtic, el primer en declarar ha estat Bixente Askasibar. Es tracta del responsable econòmic de KAS, un dels òrgans polítics de la banda. L'acusat, que no ha volgut respondre les preguntes del fiscal, ha aprofitat el torn de la defensa per negar rotundament la seva pertinença a ETA.

  • Set anys per portar als jutjats l'entramat d'ETA

    Arribar al judici que avui ha començat a l'Audiència Nacional contra l'entorn d'ETA no ha estat un camí ni fàcil ni curt. El sumari el va obrir fa set anys el jutge Baltasar Garzón en un moment polític marcat per l'ofensiva del govern del PP contra el món abertzale. Garzón pretenia demostrar la vinculació d'aquesta esquerra abertzale amb la banda terrorista. Durant aquest temps va dirigir personalment fins a sis grans operacions al País Basc per treure a la llum el complicat entramat que ha construït ETA al seu voltant.

  • Arrenca a l'Audiència Nacional el judici més gran fet contra l'entorn d'ETA amb 59 acusats

    Ha començat a l'Audiència Nacional el judici més gran que s'ha fet mai contra l'anomenat entorn d'ETA: 59 persones acusades d'integrar els suposats aparells polític i mediàtic de l'organització. Entre els acusats hi ha coneguts representants de l'esquerra abertzale, com José Luis Elkoro, Elena Beloki o Txema Matanzas. Tots s'han presentat aquesta setmana a les dependències de l'Audiència Nacional per fer els tràmits previs a l'inici del judici. La fiscalia demana gairebé 1.000 anys de presó per als acusats. L'impulsor del sumari va ser Baltasar Garzón.

  • Suspenen la vista contra els fundadors de l"Egunkaria" a l'Audiència Nacional per la boira

    L'Audiència Nacional ha decidit suspendre la vista del "cas Egunkaria". Els advocats defensors han sol·licitat a l'Audiència la suspensió de la vista prevista en relació amb el recurs sobre l'ordre de processament que va dictar fa un any el jutge Juan del Olmo, després que l'avió que els havia de dur fins a Madrid no s'ha pogut enlairar per la boira. Els advocats han enviat un escrit per fax certificat en el qual instaven la sala a suspendre la vista contra els fundadors del diari i establir una altra data per celebrar-la. Del Olmo va considerar que "Egunkaria" integrava l'entramat d'ETA.

  • Otegi recorrerà al Constitucional la condemna per haver anomenat el rei "cap dels torturadors"

    L'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, presentarà recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional contra la condemna a un any de presó que li ha imposat el Tribunal Suprem per un delicte d'injúries al rei, en anomenar-lo "cap dels torturadors". Otegi, que havia estat absolt d'aquest càrrec pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, té un termini de 20 dies per fer efectiu el recurs. De totes maneres, en haver cancel·lat els seus antecedents penals i el fet que la pena sigui inferior un any, no fa preveure el seu ingrés a presó.

  • El Tribunal Suprem condemna Arnaldo Otegi a un any de presó per injúries al rei

    El Tribunal Suprem ha condemnat a un any de presó el líder de la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, per injúries al rei. La sentència del Suprem, que ha comptat amb el vot particular de Perfecto Andrés Ibánez, revoca la que va dictar el mes de març el Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que el va absoldre. Els fets van passar al febrer del 2003 quan, en una roda informativa, Otegi es va referir al rei Joan Carles com a "cap dels torturadors", amb motiu d'una visita del monarca a Euskadi.

Anar al contingut